Comentari al quart diumenge de quaresma. Tomeu Pont. TOR

L’evangeli ens relata avui una de les pàgines més belles de la literatura universal: la paràbola dels dos fills perduts. El que reclama la seva part d’herència i se’n va de casa i a la fi torna penedit, i el que és a casa però quan torna el seu germà, ell no vol entrar. El pecat de vici i el de supèrbia. I el pare que és el vertader protagonista d’aquesta història, envolta d’amor el fill petit retornant-li la identitat, dignitat (sandàlies i túnica) i la propietat (anell). I també envolta d’amor el fill major convidant-lo a entrar i dient-li que tot allò que posseeix és també seu. hijo prodigo

Mirem què tenim de fill petit i què tenim de fill gran, però no ens identifiquem amb ells sinó amb el pare, que és el protagonista i que ens dóna una gran lliçó d’amor entranyable i sense condicions.

Aquest pare representa el nostre Déu que està malalt d’amor i misericòrdia. Tant de bo se’ns contagiàs la seva malaltia, perquè el nostre cor es fongués d’amor i tendresa per tots, pels propers i els llunyans, pels bons i els dolents, pels rics i pels pobres, per tots, perquè tots són els nostres germans. Tant de bo que un dia ens trobem tots en la casa del Pare, en la festa que no acaba mai, de l’amor que no acaba mai.

 Tomeu Pont i Parera, TOR

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Comentaris a l'evangeli. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s